2014/01/16

De l'abc a l'sms







El darrer mes de l'any 2013, els alumnes de la Facultat de Ciències de l' Educació vam poder gaudir de l'exposició: "de l'abc a l'sms", la qual ens mostra, com podem veure en la imatge anterior, diferents eines per aprendre i gaudir de la lectoescriptura. 

La presidenta del CLIJCAT, Marta Vilagut ens introdueix el tema reflexionant entorn la importància de la comunicació generació rere generació "la Humanitat som molts i l’eternitat molt llarga, de manera que aquesta eina viva que és el llenguatge creix i es modifica incansablement.." 

m'agradaria fer una petita reflexió sobre la comunicació dels nostres temps, abans de parlar sobre el llibre que he escollit. 

La velocitat en el qual evolucionen les societats, les noves tecnologies.. han fet que en el pas d'una generació a un altra, haguem passat d'enganxar un segell amb la punta de la llengua, a veure una radiografia del nostre destinatari fent només un "click". Aquest gran fenomen, ha comportat uns avantatges impressionants, ens hem connectat amb el món, amb el nostre entorn, hem pogut establir converses amb persones del passat. La comunicació d'avui dia, ens permet estar més connectats amb el nostre cercle d'amistats, familiars i persones conegudes, però hi ha un element vital per a mi, per a que una comunicació esdevingui un nivell més alt, més humà. 
Per una banda, el mètode. Avui dia, al nàixer ja entrem  en contacte amb l'aparell que probablement veurem més, al llarg de la nostra vida. Els petits ordenadors que anomenem telèfon mòbil cada vegada estan més a l'abast dels petits. No ens adonem, que ja els estem contaminant amb tants aparells, els condicionem, els obliguem a saltar-se etapes, ens oblidem, que davant d'un gira-sol, hi ha hagut una llavor. 
No és que vulgui anar a contracorrent, tan sols pretenc que dosifiquem la tecnologia  i ens adaptem a l'edat dels més petits. Amb això vull dir, que abans de posar a l'abast dels infants un ordenador o telèfon mòbil, potser seria més aconsellable, mostral's-hi un llibre abecedari, un diccionari d'imatges, i així anant poc a poc formant la seva base, per desprès construir-hi al damunt, ja tindran temps d'experimentar amb aparells! 

El llibre que he escollit ens mostra uns mètodes de comunicació que actualment estan en perill d'extinció. "El Carter Joliu o unes cartes especials" ens envia directament a un altra època, un altre temps en el qual la lentitud, la màgia de l'espera, la incertesa de si el missatge és rebut pel destinatari,  la il·lusió al obtenir una resposta. Tot aquest procés laboriós i fantàstic s'ha perdut, i amb ell, la recepta de la massa. 

En aquest fabulós i original llibre, un simpàtic i alegre carter va, de casa en casa repartint cartes entre alguns dels famosos personatges dels clàssics contes infantils: el llop de Caputxeta vermella, la Bruixa malvada, Ventafocs, Rinxols d'Or... Cadascuna d'aquestes cartes, invitacions o felicitacions tan diferents, apareixen en una pàgina-sobre especial, de la qual s'extreu per poder-la llegir. Cada pàgina està deliciosament detallada: els paisatges per on passeja el carter, els segells, sobres, mata-segells, etc. Però això no és tot, no només brilla per la seva riquesa en contingut, sinó que a més a més, el que per alguns, l'aprenentatge del format en carta o postals pot semblar una activitat avorrida i freda, amb la introducció dels personatges fantàstics dota de màgia i motivació qualsevol activitat relacionada amb el llibre. Qualsevol infant voldrà aprendre a escriure cartes, felicitacions i postals per poder comunicar-se amb els seus amics màgics. És un llibre d'aquells que fan que els capets es belluguin. 

Per tant, si hagués d'ensenyar als meus alumnes aquest format de comunicació, sens dubte utilitzaria aquest llibre. 

ALGUNES FOTOGRAFIES DEL LLIBRE


































PETER PAN




Peter Pan és una novel·la fantàstica de l'escriptor escocès James Matthew Barrie que des de fa generacions ha guanyat l'adhesió d'infants i adults, potser perquè Peter Pan és l'heroi que tothom hauria volgut ser. 


Peter Pan és la meravellosa història del noi que no creix, i de la Wendy, i de com ella i els seus germans, en John i en Michael, aprenen a volar, de com se'n van a la terra de Mai Més, i de com s'enfronten als terribles pirates i al seu capità James Hook que odia profundament en Peter i el persegueix de del dia que li va tallar el braç. 






"segona a la dreta i recte fins a la matinada"





 




DESCUBRIENDO NUNCA JAMÁS

Història basada en la vida de James Barrie, l'autor de Peter Pan. Ambientada en Londres, al 1904, mostra el procés que va donar lloc a la creació de Peter Pan. Des de que a Barrie se li va ocórrer la idea, fins l'estrena de l'obra en el teatre Duke de Nova York, en una nit en la que no sols va canviar la seva vida, sinó la de tots els que estaven amb ell.









ALGUNS LLIBRES







Títol: Peter Pan
Editorial: Estrella Polar
Il·lustradora: Marta Ponce
Traducció: Maria Antònia Oliver





















Títol: Peter Pan y Wendy
Editorial : BLUME
Il·lustrador: Robert Ingpen















"morir-se deu ser una aventura, terriblement gran"







EL FUMERA

En Fumera

El passat desembre els pares de l'Ampa de l'Escola Bressol varem representar l'obra d'en Fumera per als infants de tota l'escola. Va ser un èxit. 


ANIMACIÓ


FATHER AND DAUGHTER




2013/12/09

LEV, TOLSTOI




Liev NIkoláievich Tolstói; Yasnaia Poliana, 1828 - Astapovo, 1910

Escritor rus, fill d'un noble propetari i de la acaudalada princesa María Volkonski.
Orfe de mare als dos anys, i de pare als nou, no va tenir una educació massa exigent. L'evolució el va fer passar d'una personalitat dissoluta i despreocupada dels anys joves, a l'anarquista espiritual i no violent dels darrers anys.
Pare de tretze fills amb Sofía Behrs, la qual l'acompanyarà durant mig segle en el seu camí de creacions literàries. 
La pedagogia no fou per a Tolstoi una activitat secundària, sinó una preocupació fonamental en la seva vida. Es va instal·lar a Làsnaia Poliana, on es va dedicar a l'educació dels infants dels camperols. Va fundar una escola a la seva propietat i d'altres arreu del districte, edità la revista Iàsnaia Poliana i publicà diversos llibres per a l'ensenyament. 
Tolstoi fou dels primers a reclamar el dret de l'educació per a tothom. Dedicà, així mateix, molt de temps a l'estudi de la geometria, la física, la química, l'astronomia i la zoologia.

És autor gairebé d'un centenar de llibres, en els quals destaquen Guerra y Paz, Ana Karenina (1875-1876), La Sonata a Kreutzer (1890), la muerte de Ivan Ilich (1885).


LA CAMISA DE L'HOME FELIÇ . (obra de teatre adaptada)

ARGUMENT DE L'OBRA




A les llunyanes terres del nord, fa molt de temps hi vivia un Tsar que va caure greument malalt. Els doctors de palau van provar amb tots els remeis, medicines i recursos de la ciència mèdica de l’època, però tot va ser en va, el malalt reial no millorava. Llavors van decidir fer una crida mundial i van convocar metges, mags i guaridors de tot el món oferint una gran recompensa a qui descobrís el mal que patia el Tsar. Especialistes de totes les branques de la medicina vinguts d’arreu del món van desfilar un rere l’altre pel palau del Tsar sense poder trobar la solució. Va ser un trobador que aquells dies treballava a la regió el que va diagnosticar l’estrany mal que patia el Tsar: “Aquest home no és feliç”, va dir. I no solament va trobar la malaltia sinó que també va proposar el remei: “Heu de trobar un home feliç i que es posi la seva camisa”. En aquell moment tothom es va posar molt content, semblava que el remei era molt senzill i que no costaria pas gaire que algun home o dona feliç els deixés la seva camisa per guarir el Tsar. Tot es va organitzar a l’instant i el consell de ministres va enviar l’emissari reial a buscar la camisa que curaria el Tsar. Però aquest va ser un viatge més llarg i complicat del que en un principi s’havia previst. On trobar l’home feliç?, es preguntava l’emissari reial.
“L’home més feliç és el que té més diners”, va pensar, i va viatjar al país del món on hi havia més or i va anar a trobar el més ric de tots els habitants. Però quan ho va fer es va trobar amb una desil·lusió, l’home més ric no era feliç, estava tant preocupat en aconseguir més i més or cada dia i en què ningú no li robés que no en podia gaudir i tot plegat no el deixava ser feliç.
“L’home més feliç és el que té més poder i el que mana més”, va pensar, i va viatjar al país més poderós del món per demanar la camisa al seu governant, però aquest cop tampoc no la va encertar. El governant del país més poderós del món tampoc no era feliç, estava sempre tan ocupat en conquerir territori, en mantenir la superioritat del seu país sobre els altres i en manar més que ningú, que s’havia oblidat de ser feliç.
“L’home més feliç el més famós”, i se’n va anar a la meca del cine i va buscar el més famós i glamurós de tots els seus habitants, però tenia tan d’estrès per les entrevistes i els seus compromisos professionals, tan d’estrès per les operacions de cirurgia plàstica, i tan d’estrès intentant ser més i més famós cada dia que evidentment no podia ser feliç.
“L’home més feliç serà el més honrat, el que tingui més sentit de la justícia ”, i va buscar el millor jutge del món, però quan ja pensava que havia trobat el que buscava, va descobrir que el jutge era una persona corrupta a la que van detenir davant dels seus nassos.
Ni poder, ni fama, ni diners, ni justícia, què més puc buscar?
“L’home més intel·ligent serà el més feliç”, aquesta era la darrera idea del reial emissari i va anar a buscar aquest fabulós home, però quan el va trobar no hi va trobar tampoc felicitat, es va trobar un home que es passava la meitat del dia lluitant contra uns i altres per demostrar que era el més intel·ligent, i l’altra meitat del dia malvivint dels beneficis de ser-ho. Desesperat i cansat l’emissari reial va tornar cap a palau a portar la mala notícia al consell de ministres, però quan estava molt a prop de palau, va passar al costat d’una cabana on hi havia un home que estava molt content. Era una cabana feta amb quatre branques, l’home no tenia res i semblava talment un ermità. 
Quan l’emissari li va preguntar com era que sense tenir res, sent tan pobre i vivint en un lloc tan deixat podia estar tan content, l’ermità va contestar “Perquè sóc un home feliç”. L’emissari li va explicar a l’ermità la seva missió i li va demanar la seva camisa a canvi d’una recompensa fabulosa, aleshores l’ermità va sortir i davant la sorpresa de tothom va dir “Ho sento, ja te la donaria la meva camisa, però és que no en tinc, no en necessito!”
I va ser així com el Tsar es va quedar sense camisa i va morir.


Excel·lent obra entorn la Felicitat i la reflexió de la societat consumista en la que vivim.






"No es tracta de fer el que un vol, sinó de voler el que un fa"

2013/12/04

LIO LIONNI

Autor i il·lustrador que va néixer a Amsterdam el 1910, al voltant d'una família relacionada amb l'art. Quan era petit deia que volia ser artista. El 1939 se'n va anar a Estats Units, on va treballar en diverses publicacions periòdiques. Als 49 anys va públicar el seu primer llibre Pequeño Azul y Pequeño Amarillo. Va morir als 89 anys a casa de la Toscana (Itàlia), després d'haver rebut nombrosos reconeixements internacionals.
Aquest autor otorga gran importància a les Il·lustracions, considera que el llibre il·lustrat construeix per al nen un món alternatiu que li permet organitzar i estructurar la seva fantasia. En  les seves i·lustracuions utilitza tècniques que siguin de fàcil reconeixement per als nens, com les taques de colors, el collage, les aquarel·les, els llapis de colors, crayones, cartolines...

una cita seva: "De algún modo, en algún lugar, el arte en efecto expresa siempre los sentimientos de la infancia". 



Alguns dels seus llibres:




 


títol: LA CASA MÉS GRAN DEL MÓN
text i il·lustrador: Lio Lionni
traducció:  Maria Borràs

 «Hi havia una vegada uns cargols que vivien en una col ben sucosa. S’hi movien a poc a poc i duien la seva caseta de fulla en fulla per buscar el tros més tendre i poder-lo rosegar. Un dia, un cargolet va dir al seu pare: “Quan sigui gran vull tenir la casa més gran del món.” “Quina bajanada!” va dir el pare, que era precisament el cargol més savi de tota la col. “En el pot petit hi ha la bona confitura.” I li va expli-car aquesta història...»








 

títol: NEDA - QUE - NEDA
text i il·lustrador: Lio Lionni
traducció:  Ignasi Centelles
"Una feliç munió de peixets vivia en un racó qualsevol del mar. Tots eren vermells. Només un d'ells era tan negre com la closca d'un musclo. Nedava més depressa que els seus germans i germanes. El seu nom era Neda - que - neda. "








 

títol: EL PETIT BLAU I EL PETIT GROC
text i l·lustrador: Lio Lionni
traducció: Helena García i Natàlia López

"Un dia, la mamà Blau li va dir al petit Blau«Me’n vaig a comprar. No et moguis de casa». Però el petit Blau se’n va anar a buscar el petit Groc. Ai las! A la casa del davant no hi havia ningú. Va buscar el petit Groc per aquí, el va buscar per allà, el va buscar pertot arreu... Fins que, de sobte, en tombar la cantonada... El petit Groc era allà! Molt contents, tots dos s’abraçaren.."














 

títol: FREDERICK
text i l·lustrador: Lio Lionni
traducció: Eulàlia Planas

"Una família de ratolins recull provisions per a l'hivern. 
Tots treballen, excepte en Frederick, que aparentment 
no fa res, però també es proveeix, encara que d'altre
tipus de recursos: raigs de sol, colors, paraules..."
Altres llibres de la seva col·lecció: 








2013/12/01

JANOSCH (HORST ECKER)


Hindengurb, (Alemanya) 1931
Autor i il·lustrador. 
Janosch és el pseudònim de Horst Ecker. El 1953 se'n va anar a Munic on estudiaria durant una temporada a l'Acadèmia de Belles Arts.
El 1960 va puplicar el seu primer llibre Die Geschichte von Valek dem Pferd. Arran de la publicació de "Oh! que bonic és Panamà" el 1979, comença a ser reconegut internacionalment. 
Ha publicat més de 300 obres, algunes de les quals han estat traduïdes fins a 70 llengües, i ha rebut nombrosos premis. També ha escrit alguna novel·la per a adults. Des del 1980 viu a Tenerife, on continua escrivint i il·lustrant llibres infantils, així com també fent narrativa, obres de teatre i films d'animació. Ha il·lustrat també textos d'escriptors destacats, com ara Charles Bukowski. 






ALGUNS DELS SEUS LLIBRES: 







títol: CARTA PER AL TIGRE
text i il·lustrador: Janosch
traducció: Helena García

«Estimat Tigre! Et faig saber que estic bé, com estàs tu? Mentrestant, vés pelant les cebes i bullint les patates, que avui potser tindrem peix! Petons del teu amic Ós».














text i il·lustrador: Janosch
traducció: Helena García

Hi havia una vegada un petit ós i un petit tigre que vivien a la vora d’un riu. 
Allà on es veia sortir fum, al costat del gran arbre. També tenien una barca…

















text i il·lustrador: Janosch
traducció: Helena García

A més d'això, el petit Tigre volia també una gorra vermella de pilot. I un llum vermell per posar sobre el llit i també unes botes de pell. –I ens farem fer uns vestits d'estiu ben refinats –va dir el petit Ós– i anirem al ball dels caçadors. Un elegant tango sobre la pista de ball, oh, sí! Això sí que seria... –Som-hi! –va dir el petit Tigre– Anem a buscar un tresor!