2013/12/09

LEV, TOLSTOI




Liev NIkoláievich Tolstói; Yasnaia Poliana, 1828 - Astapovo, 1910

Escritor rus, fill d'un noble propetari i de la acaudalada princesa María Volkonski.
Orfe de mare als dos anys, i de pare als nou, no va tenir una educació massa exigent. L'evolució el va fer passar d'una personalitat dissoluta i despreocupada dels anys joves, a l'anarquista espiritual i no violent dels darrers anys.
Pare de tretze fills amb Sofía Behrs, la qual l'acompanyarà durant mig segle en el seu camí de creacions literàries. 
La pedagogia no fou per a Tolstoi una activitat secundària, sinó una preocupació fonamental en la seva vida. Es va instal·lar a Làsnaia Poliana, on es va dedicar a l'educació dels infants dels camperols. Va fundar una escola a la seva propietat i d'altres arreu del districte, edità la revista Iàsnaia Poliana i publicà diversos llibres per a l'ensenyament. 
Tolstoi fou dels primers a reclamar el dret de l'educació per a tothom. Dedicà, així mateix, molt de temps a l'estudi de la geometria, la física, la química, l'astronomia i la zoologia.

És autor gairebé d'un centenar de llibres, en els quals destaquen Guerra y Paz, Ana Karenina (1875-1876), La Sonata a Kreutzer (1890), la muerte de Ivan Ilich (1885).


LA CAMISA DE L'HOME FELIÇ . (obra de teatre adaptada)

ARGUMENT DE L'OBRA




A les llunyanes terres del nord, fa molt de temps hi vivia un Tsar que va caure greument malalt. Els doctors de palau van provar amb tots els remeis, medicines i recursos de la ciència mèdica de l’època, però tot va ser en va, el malalt reial no millorava. Llavors van decidir fer una crida mundial i van convocar metges, mags i guaridors de tot el món oferint una gran recompensa a qui descobrís el mal que patia el Tsar. Especialistes de totes les branques de la medicina vinguts d’arreu del món van desfilar un rere l’altre pel palau del Tsar sense poder trobar la solució. Va ser un trobador que aquells dies treballava a la regió el que va diagnosticar l’estrany mal que patia el Tsar: “Aquest home no és feliç”, va dir. I no solament va trobar la malaltia sinó que també va proposar el remei: “Heu de trobar un home feliç i que es posi la seva camisa”. En aquell moment tothom es va posar molt content, semblava que el remei era molt senzill i que no costaria pas gaire que algun home o dona feliç els deixés la seva camisa per guarir el Tsar. Tot es va organitzar a l’instant i el consell de ministres va enviar l’emissari reial a buscar la camisa que curaria el Tsar. Però aquest va ser un viatge més llarg i complicat del que en un principi s’havia previst. On trobar l’home feliç?, es preguntava l’emissari reial.
“L’home més feliç és el que té més diners”, va pensar, i va viatjar al país del món on hi havia més or i va anar a trobar el més ric de tots els habitants. Però quan ho va fer es va trobar amb una desil·lusió, l’home més ric no era feliç, estava tant preocupat en aconseguir més i més or cada dia i en què ningú no li robés que no en podia gaudir i tot plegat no el deixava ser feliç.
“L’home més feliç és el que té més poder i el que mana més”, va pensar, i va viatjar al país més poderós del món per demanar la camisa al seu governant, però aquest cop tampoc no la va encertar. El governant del país més poderós del món tampoc no era feliç, estava sempre tan ocupat en conquerir territori, en mantenir la superioritat del seu país sobre els altres i en manar més que ningú, que s’havia oblidat de ser feliç.
“L’home més feliç el més famós”, i se’n va anar a la meca del cine i va buscar el més famós i glamurós de tots els seus habitants, però tenia tan d’estrès per les entrevistes i els seus compromisos professionals, tan d’estrès per les operacions de cirurgia plàstica, i tan d’estrès intentant ser més i més famós cada dia que evidentment no podia ser feliç.
“L’home més feliç serà el més honrat, el que tingui més sentit de la justícia ”, i va buscar el millor jutge del món, però quan ja pensava que havia trobat el que buscava, va descobrir que el jutge era una persona corrupta a la que van detenir davant dels seus nassos.
Ni poder, ni fama, ni diners, ni justícia, què més puc buscar?
“L’home més intel·ligent serà el més feliç”, aquesta era la darrera idea del reial emissari i va anar a buscar aquest fabulós home, però quan el va trobar no hi va trobar tampoc felicitat, es va trobar un home que es passava la meitat del dia lluitant contra uns i altres per demostrar que era el més intel·ligent, i l’altra meitat del dia malvivint dels beneficis de ser-ho. Desesperat i cansat l’emissari reial va tornar cap a palau a portar la mala notícia al consell de ministres, però quan estava molt a prop de palau, va passar al costat d’una cabana on hi havia un home que estava molt content. Era una cabana feta amb quatre branques, l’home no tenia res i semblava talment un ermità. 
Quan l’emissari li va preguntar com era que sense tenir res, sent tan pobre i vivint en un lloc tan deixat podia estar tan content, l’ermità va contestar “Perquè sóc un home feliç”. L’emissari li va explicar a l’ermità la seva missió i li va demanar la seva camisa a canvi d’una recompensa fabulosa, aleshores l’ermità va sortir i davant la sorpresa de tothom va dir “Ho sento, ja te la donaria la meva camisa, però és que no en tinc, no en necessito!”
I va ser així com el Tsar es va quedar sense camisa i va morir.


Excel·lent obra entorn la Felicitat i la reflexió de la societat consumista en la que vivim.






"No es tracta de fer el que un vol, sinó de voler el que un fa"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada